La Bruna, la Blanca i en Gerard

La Bruna

Ostres quina nit! No hem parat, qui ho diria que en fa cinquanta, es conserva força bé el paio, deu fer esport…no com jo, uf quina mandra fer exercici. Ohh que bé que estic aquí calentona, aquest nòrdic és fantàstic!, clar que en tinc vint-i-tres menys!, però m’hi haig de posar, sinó en quatre dies semblaré una gallinota vella, sí, sí tot cau… Hum quina olor, és com si el tingués al costat, o potser no en fa d’exercici .. , vaig a xafardejar una mica, uf quin terra més fred! Si tingués unes sabatilles, em posaré  les botes, això ja és una altra cosa…mira! aquesta deu ser la dona!, quina cara de pàmfila! Apa que si algú em veiés, amb les botes i amb pilota picada, ja…. Clar que es manté, amb la cara d’estreta que té! No té desgast! pots comptar quin avorriment. Quina bona idea he tingut, poc que s’ho espera trobar-me, quins nervis! així tindrem una altra nit abans no arribi la dona, espero que li agradi la colònia. Quina gana! a veure què trobo a la nevera? Hum una mica de formatge, ecs de cabra no! pernil! què bo! I una coca cola. Què és aquest soroll? la porta! Quina hora és?, si que torna aviat! I jo amb aquesta pinta! No diré res, que es pensi que he marxat, he, he, quina sorpresa! Ai la roba! Ah no, si la vaig deixar penjada, no la veurà! Mentrestant, una mica més de pernil, shuu, no facis soroll, ai! cony de taula, quin cop m’he clavat!

 

La Blanca

Mira que n’és d’innocent, s’ho ha empassat tot!, hòstia com pesa aquesta maleta! I cent dòlars que m’han clavat de sobrepès, no m’estranya, sort que porta rodetes, a veure si la puc treure de la cinta? no puc, espero una altra volta i li demano a algú. Ostres com m’he passat amb el regal! Però li agradarà, … Encara em mira aquest? Tot el viatge igual! Saps què? tu seràs el camàlic, adjudicat! sinó per què mires tant! Sí, sí, tu, et cau la baba? Ep, vigila noi, que si s’obre la maleta…. Ja està, solucionat! Sí que li agradarà sí, és un brut! Que en són de babaus alguns, deu hores mirant-me i ja té la recompensa, ben orgullós que se sent ell, i tot per poder mostrar la seva força davant una femella! ha, ha, au maco passa cap a casa. …. Que com en Gerard, res… Ja ho sé que ets molt fort. Sort que no s’ha obert, sinó, no me n’hagués pogut desempallegar, amb l’equip que hi porto! Cinquanta anys! I a mi me’n falten dos! Ara que, com és aquella dita? Ah sí, a la vejez, viruelas, no recordo com cony és en català. Per fi! Ja sóc a Barcelona!. Sort que hi ha taxis! Per què em mira malament aquest? Què vols ara? Ah que tinc que respectar l’ordre dels taxis? El primer? d’acord, quina mala llet!. No sé si els de l’escànner de la duana poden distingir el contingut dels equipatges, segur que sí, segur que sí, hihihi, ara que, total, no els tornaré a veure mai més….i no faig mal a ningú! Quina sorpresa s’endurà, l’he ben enredat dient-li que arribaria demà. Ohh quin solet més bo, qualsevol s’està més dies a Nova York amb el fred que hi fot.

 

En Gerard

Buff, estic fet pols, una bona dutxa i al llit, que sí home, que marxo abans d’hora! Els llençols … Una rentadora i l’assecadora i demà perfectes, cap rastre. Haig de descansar, la Blanca demà …. Com ho faré per recollir-la? Si surto mitja hora abans arribaré just quan aterri. Tinc ganes de veure-la.. sóc imbècil, per que m’embolico? Quina bleda em vaig endur! Que si petonets, que si m’agrades, … au vinga.. a cagar a la via. No li arribes ni a la sola de la sabata…clar que de tant en tant … Hòstia com costa pujar les escales. Sort que he trobat taula, he estat de sort, sempre és ple… A la Blanca li agradarà. Sí un bon soparet i … Merda de pany, hi hauré de posar oli … Per fi … Què és aquest soroll? No, no pot ser, que no ha marxat la molt …? No m’ho puc creure, què hi fa aquesta encara aquí, i amb les botes …. Quina pinta!….Dissimula! No riguis ..Quina cara de tòtila … Si maca estic mooolt content, no ho saps prou, la mare que et … Una colònia? Que en faig ara d’això ….directe a la brossa. Com me’n desempallego? Li diré que tinc febre …. No, maca no cal que et quedis a cuidar-me, au va, que haig de posar la rentadora …. Deixa’m collons, ja en tinc prou. Que és això? Qui obre la porta? Deixa’m cony, que no vull!… La Blanca!, nooooo! Ara sí que l’he ben cagada!

 

Dolors Martí Julià

Connexions

 

Fa calor. No podré estar-m’hi gaire estona… els iogurts es faran malbé. Si no duc el cotxe a la ITV m’arrisco a que m’enxampin i em fotin una multa. Cabró! … podries fer servir els intermitents, imbècil, que per alguna cosa els tens… Fill de puta… No hi ha un puto arbre enlloc. Demà trucaré per demanar hora. Primer hauria d’haver quedat amb el Samsó i després fer la compra… Vés a saber a quina hora apareixerà. A qui se li acudeix quedar en aquest passeig on no hi ha una puta ombra… i l’hivern on collons és. No m’estranya que ens envaeixin els russos amb aquestes temperatures al cor del febrer. Faré una volta més… Què voldrà? Si com a mínim sabés què vol… ni saldo deu tenir al mòbil. Molt de pi i tots tancats en jardins de cases mig abandonades… o mig habitades. Ni l’ombra se n’aprofita… i el mar cruspint-se la sorra a queixalades. Si em torna a demanar la furgoneta l’engegaré a pastar fang.

 

M’aniria bé marxar una setmaneta fora… alça Manela! Quina meravella…. guapa… quin bombó. A les Canàries. Platjeta… solet… titis. Si el Manel s’enrotlla encara m’ho podré muntar. Collons!, si al febrer ja portem aquests drapets, com anirem al juny? Llàstima que no tingui calés ni per iogurts. Que guapo que està el mar. D’aquí a l’estiu no queda platja… segur. Adéu… com va calçat el cabró. No m’estranya que sempre vagi amb titis de bandera. Només em queden tres cigarretes. He d’economitzar. Ja podria fumar el Sánchez. Compte!… quina fal·lera amb el fúting… Faré tard i el Sánchez marxarà. Segur que el mòbil em va quedar dins la furgoneta. Quina festa més guapa. Si se n’adona segur que me les carrego i no em deixa la furgo mai més.

 

Un dos, Un dos, Un dos… fff … Quina calda. Què collons podria fer sense la feina?… fff… Aquestes bambes em van com la seda… fff… Un dos, Un dos… la tapa d’això dels gossos encara està al terra. Qui se’n deu cuidar? els de la brigada? Un dos, un dos… fff … Pagar les factures… fff… omplir la nevera… fff… Un dos, un dos, Un dos… fff… Si em toqués la rifa…Un dos tres… fff… Tres velers. Jo amargat i aquests fills de puta amb veler… fff … Un dos, un dos… Dimarts i navegant. Qui pogués viure així. Si tingués calés… fff… Un dos, un dos… em compraria una caseta modernista d’aquestes… fff… a ran de mar… fff… Ep! Vés badant, tu… Un dos, un dos… fff… I demà torna-hi… a pencar… fff… Un dos, un dos… fff… Un dos i el Ramírez dan pel cul… Un dos, Un dos… fff… m’hauria de comprar una furgoneta i dedicar-me a la ferralla… fff… Un dos, un dos… fff … l’escuma de l’ona sembla de blonda…

 

Jordi Brunet Ezquerro

Quin pal!

… quin pal… no tinc ganes d’anar a ca la iaia… ostres que guapo allà baix! Quan es posarà verd? A sobre no m’han deixat agafar el mòbil… i què volen que faci, que canti? … i aquella iaia… camina ben torta…

 

A veure si afluixo aquest cinturó… No passarà pas la ITV si no l’arreglo. Ara que està vermell… el descordo… ha quedat ben travat. Ho tinc tot? … la bossa de la nena, la roba per canviar-me, i les entrades… ostres!, segur que les he posat a la bossa? Demà és divendres… quin pal. Si no hagués d’anar a treballar, la nit seria perfecte.

 

És que no puc ni fer un tram tranquil, ella barallant-se amb el cinturó, la nena no sé pas que gemega per aquí darrere, i jo aquí, penjat del mòbil discutint percentatges. Si és que això no és vida. Espero que no vingui al sopar amb aquesta pinta, i aquest què s’empatolla ara? Però que no s’adona que el que em proposa està fora de mercat?

 

Em faré l’adormida, passo. El pare no calla pel mòbil, i la mare s’està posant histèrica amb la corretja… rondina, rondina… no para de rondinar… jo no vull anar a casa la iaia…

Imma Dorda

Desconnexions

I

Al·lucinada amb l’amuntegament a la capital… Que no em mirin… botifarra de perol…. i poma? Però què deu voler fer?… Una quiche? Això no m’ho esperava, deu ser bona. Cuinera… És com si no pogués deixar passar segons quines coses… I crida massa la dona, a mi no em molesta, és maco el clip que porta, canviaré d’idioma com amb l’iphone només és una tecla… i s’eliminarà el monòleg anglès… Això és cor cega, Còrsega maleït auto text!,… és una mica fluix… El vol tenyit de morat?… Algú de… No, trauré un altre, el del… Criteris. Un restaurant nou? A on estic?

—Es Mallorca això. Hi ha una veu en off a l’autobus però això ho diu la noia del costat. Com si li pogués llegir el pensament. Ho deixem aquí.

No m’agrada Aragó, massa ample…, però ja estic a Aragó? Pujar, pujar, vaig a poc a poc, ara si, ni boja vaig per Aragó!, a València encara podria agafar l’autobús sempre cap allà… Quatre minuts? Allò es un autocar, res…És massa, m’arribaré a la propera parada, evidentment aquesta també dirà quatre minuts perquè és el que trigo… Quina bona olor, 212 quin nom de posar a una cafeteria, m’agraden les flors, està buit però quina gràcia la dona, a veure si no m’aturo, els meus pensaments intervenint en la realitat i haig de viure per sempre així… com s’atura això, un minut? Si no veig cap autobús, d’on surt?… Són deu minuts ràpid, però em canso massa, seran els estímuls? Normalment no em costa córrer… El fet de fer tard…

II

Quina pudor… No miraré…no sé què deu ser.

Una veu en off repeteix: “Mind the gap” i es tanquen les portes.

Potser tindria que canviar de lloc? Quin fàstic…Ara no sé a on em porta aquesta a mi…quantes parades deuen ser?… Plas! Ostres i per què em pega? No ha sigut fort però no m’ho esperava…ara què fem? Que li dec haver fet jo? La mà que no deu haver rentat en segles…sobre la meva galta…Angel. Cap a fora, quina por…ara baixem? Com si res?… No estem tan lluny… Però no anàvem fins a Old street?…Que ha passat!? No se si em puc refiar d’ella. Te cara d’estar mès espantada que jo. Com a mínim a aquestes alçades ja deu conèixer Londres. No tinc més remei que seguir-la…tot això es enorme, jo només coneixia la part turística…m’estimaria mès tornar cap a Winchester. Ves a saber a on em porta ara…no hi ha qui l’aguanti, no se que fem aquí, s’enfada per res.

III

I jo, jo, jo, sóc jo, sóc jo, sí sí sí sí jo si sóc jo, sí i sóc sí jo, soc sóc si, sóc jo si si sóc jo si sóc sóc s oc sss, ssss ssssoc, jo jo, tu que no et vegin que no qui, que no, que no e t mirin…què es, què és, que aquesta música fastigosa? Que s’ha cregut? Això són els ferrocarrils, que no és el metro…que torni al seu país collons…Per fi ha parat de tocar…No podia més… Quin mal de cap…no ho tenia previst això. Només en queda una per Putxet… M’ha forçat era una agressió, com una mena de terrorisme musical, no sé qu èm passa.

Sona com si fos una veu en off, però és el músic que diu en tocaré una altra espero que…

—Pero hòstia, ja està bé!

Tot s’atura.

Anna Cloe Brugueras

INYAMA YENKUKHU

—Ves a cagar, apa, adéu!

Espero que no hagi sentit això últim, no sigui cas que les paraules entrin per l’auricular després que un pengi…, collons això de la tecnologia i les ondes…com les gallines que diuen que es poden moure sense cap, perquè es conserva el reflex o… No en sé res de gallines, però cada dia m’agraden més i això a banda de la raça que es divideixin en bones mares i dolentes…ha ha ha, si fos igual de simple amb les dones…, però no! que si grassa i prima o amb pasta o sense… Quina mandra mirar si tinc un ou per sopar… Òndia, ara truquen a la porta?… Aprofito…, a veure qui és… Truca dues vegades? Doncs no deu ser pas el carter… No hi ha més remei que baixar… Ara que estava a punt d’escriure aquest exercici…i sinó, no m’hi posaré mai, tot i que no sé per on començar, en principi em sembla una mica forçat, haig d’establir un lligam entre els personatges, deixar fluir, és una gran fita…m’inventaré un mantra i el repetiré constantment…i si li escric la mateixa paraula mil vegades?…llavors sí que…i a sobre ara que porto al cap tot això de la política… A veure si estaré fent-me un expert… Ja m’ho semblava que la blanca en volia pondre un…d’ou… He obert el corral i s’hi ha ficat de seguida aquest matí…No hi ha ningú? Quina mala bava això de sortir corrents…

—Merda!

Segur que em volien fotre una altra gallina i miraven si hi havia algú…O potser he trigat massa i era la veïna aquesta que està tan bona… L’altre dia que marcava cul…Que n’estic de satisfet amb aquest gall! Per primer cop serà una primavera de veritat, amb pollets i tot. Si haig d’anar al cine millor serà que m’afanyi, sempre ha d’escollir la Mireia…i a sobre farà tard…que la tinc d’acompanyar a veure aquest actor que fa de travelo…tinc curiositat però no sé si aguantaré pas tota la peli, ella sabrà… jo crec que té massa poesia al cap, això és el que jo crec…Segur que va sense un duro.

***

Arrencaré les lletres d’una a una, si cal

prefereixo escriure: esperança.

Començaré pel dolor (perquè sigui poema)

no m’ inspiraré en el que m’agrada:

L’actuació de Jared Leto

o la cerimònia dels Òscars

des de l’extraradi a on no es creu

que existeixi tot aquest glamour

Entre el cafè d’aquest matí,

abans de ficar-me al facebook (perquè és un cafè etern)

i el segon que ja no tindrà gust de res.

Esperaré la musa, modificaré

l’ordre per dir quelcom positiu i maco

i començaré un altre dessaborit dia.

***

Trucaré perquè no veig el cotxe.

Ara s’ha comprat un gall? Allò es un gall, està clar… Sembla que no hi ha ningú… Potser si entro amb aquest pal, el gos ni s’atansarà… Però aquesta és massa petita…S’ha comprat la parelleta…! ha ha ha (mira d’obrir la porta i no pot), a veure si fa el mateix ell…i es compromet amb la noia d’ulls blaus… Que en son de garrepes aquests catalans, de ben segur que es vol estalviar de mantenir-la… i mentre a l’altra tant li faci… Però aquesta sembla diferent de les altres i té unes plomes ben maques fins a les ungles, per amagar les urpes potser? Ha, ha ha… Aquesta és lloca, em sap greu robar-la-hi… Les dones sempre volen més…Els hi van fer tanta il·lusió a totes dues… però, és clar entre dues dones… hi ha sempre una de preferida tot i que és millor al llit que a la cuina, trobo que se’n va sortir força amb l’Inyama Yenkukhu… la Nomathemba, i és ben maca… ja ho deia bé, no hi ha com caçar i matar l’animal amb les pròpies mans, té un altre gust…Ha tancat amb clau?! Calla, gos, a veure si t’escanyaré un dia… Sento soroll! (Es col·loca el pal al cinturó i s’amaga de seguida per que no el vegi…)

Anna Cloe Brugueras

Lligar enciams

He de lligar les idees com qui lliga enciams, per tenir-les ben agafades, amb un verd intens per fora, però aclarint-se per dins. No sé com m’ha vingut al cap la idea de lligar enciams. No recordo haver-ne lligat gaires, d’enciams… ni de tomaqueres, ni de fesols tendres. Ni sabria dir perquè es lliguen, tot i que m’ho puc suposar. Tampoc sé que tenen a veure les verdures amb les idees. Com lligar-ho tot plegat. Em pensava que l’ordinador seria una bona eina per tenir tots els pensaments ben ordenats. Per això l’ordinador es deu dir ordinador. Però el cert és que l’ordinador és tan desordenat com les llibretes que, escampades per la casa, guarden els secrets que, ordenats, poden ser mentides explicades com a contes. Només cal lligar-ho. Sovint oblido que l’ordinador no és més que una eina inútil, sobretot si la governa un home igualment inútil. Els contes, ben treballats, poden ser bones històries si s’expliquen com a veritats. S’hi ni ha de treball, clar. Quina pensada. Al cap hi queda bé. Una altra cosa és posar-hi el treball. Ja n’hi podria posar. Ni el treball, hi poso. Les idees s’escampen per l’ordinador igual que per les llibretes. Després no tinc ni temps ni esma per cercar aquella idea tan bona. Segurament perquè ni la recordo. En canvi, en un camp, a cop d’ull, hi veus les feixes, ben diferenciades. Separats els enciams de les pastanagues i dels raves. Els raves… Com m’agradava aclarir els raves… O les pastanagues. M’apropava a la feixa i collia raves o pastanagues. A la bassa netejava el que havia arreplegat, massa tendre, i m’ho cruspia tot amb fruïció. Si em veia l’avi li podia endevinar una guspira d’esperança perquè algú li seguís les passes. Deia, amb raó, que ningú es volia dedicar a fer de pagès, que tothom volia ser ministre. Quan arribava d’escola o em veia amb una llibreta sota el braç deia, mira, ja arriba el ministre. L’avi no era home de lletres, però tenia l’hort ben ordenat. Quins records! A casa, no hi faltava mai el plat d’amanida, amb enciam, pebrot ceba, pastanaga o el que fos del temps. Si era així, és perquè l’angle de noranta graus que feia l’avi per treballar la terra tenia un sentit pràctic inqüestionable. L’angle de noranta graus que faig assegut davant de l’ordinador no crec que lligui tantes històries com per poder menjar ni que sigui una amanida d’enciam.

 Jordi Brunet Ezquerro