Desconnexions

I

Al·lucinada amb l’amuntegament a la capital… Que no em mirin… botifarra de perol…. i poma? Però què deu voler fer?… Una quiche? Això no m’ho esperava, deu ser bona. Cuinera… És com si no pogués deixar passar segons quines coses… I crida massa la dona, a mi no em molesta, és maco el clip que porta, canviaré d’idioma com amb l’iphone només és una tecla… i s’eliminarà el monòleg anglès… Això és cor cega, Còrsega maleït auto text!,… és una mica fluix… El vol tenyit de morat?… Algú de… No, trauré un altre, el del… Criteris. Un restaurant nou? A on estic?

—Es Mallorca això. Hi ha una veu en off a l’autobus però això ho diu la noia del costat. Com si li pogués llegir el pensament. Ho deixem aquí.

No m’agrada Aragó, massa ample…, però ja estic a Aragó? Pujar, pujar, vaig a poc a poc, ara si, ni boja vaig per Aragó!, a València encara podria agafar l’autobús sempre cap allà… Quatre minuts? Allò es un autocar, res…És massa, m’arribaré a la propera parada, evidentment aquesta també dirà quatre minuts perquè és el que trigo… Quina bona olor, 212 quin nom de posar a una cafeteria, m’agraden les flors, està buit però quina gràcia la dona, a veure si no m’aturo, els meus pensaments intervenint en la realitat i haig de viure per sempre així… com s’atura això, un minut? Si no veig cap autobús, d’on surt?… Són deu minuts ràpid, però em canso massa, seran els estímuls? Normalment no em costa córrer… El fet de fer tard…

II

Quina pudor… No miraré…no sé què deu ser.

Una veu en off repeteix: “Mind the gap” i es tanquen les portes.

Potser tindria que canviar de lloc? Quin fàstic…Ara no sé a on em porta aquesta a mi…quantes parades deuen ser?… Plas! Ostres i per què em pega? No ha sigut fort però no m’ho esperava…ara què fem? Que li dec haver fet jo? La mà que no deu haver rentat en segles…sobre la meva galta…Angel. Cap a fora, quina por…ara baixem? Com si res?… No estem tan lluny… Però no anàvem fins a Old street?…Que ha passat!? No se si em puc refiar d’ella. Te cara d’estar mès espantada que jo. Com a mínim a aquestes alçades ja deu conèixer Londres. No tinc més remei que seguir-la…tot això es enorme, jo només coneixia la part turística…m’estimaria mès tornar cap a Winchester. Ves a saber a on em porta ara…no hi ha qui l’aguanti, no se que fem aquí, s’enfada per res.

III

I jo, jo, jo, sóc jo, sóc jo, sí sí sí sí jo si sóc jo, sí i sóc sí jo, soc sóc si, sóc jo si si sóc jo si sóc sóc s oc sss, ssss ssssoc, jo jo, tu que no et vegin que no qui, que no, que no e t mirin…què es, què és, que aquesta música fastigosa? Que s’ha cregut? Això són els ferrocarrils, que no és el metro…que torni al seu país collons…Per fi ha parat de tocar…No podia més… Quin mal de cap…no ho tenia previst això. Només en queda una per Putxet… M’ha forçat era una agressió, com una mena de terrorisme musical, no sé qu èm passa.

Sona com si fos una veu en off, però és el músic que diu en tocaré una altra espero que…

—Pero hòstia, ja està bé!

Tot s’atura.

Anna Cloe Brugueras

INYAMA YENKUKHU

—Ves a cagar, apa, adéu!

Espero que no hagi sentit això últim, no sigui cas que les paraules entrin per l’auricular després que un pengi…, collons això de la tecnologia i les ondes…com les gallines que diuen que es poden moure sense cap, perquè es conserva el reflex o… No en sé res de gallines, però cada dia m’agraden més i això a banda de la raça que es divideixin en bones mares i dolentes…ha ha ha, si fos igual de simple amb les dones…, però no! que si grassa i prima o amb pasta o sense… Quina mandra mirar si tinc un ou per sopar… Òndia, ara truquen a la porta?… Aprofito…, a veure qui és… Truca dues vegades? Doncs no deu ser pas el carter… No hi ha més remei que baixar… Ara que estava a punt d’escriure aquest exercici…i sinó, no m’hi posaré mai, tot i que no sé per on començar, en principi em sembla una mica forçat, haig d’establir un lligam entre els personatges, deixar fluir, és una gran fita…m’inventaré un mantra i el repetiré constantment…i si li escric la mateixa paraula mil vegades?…llavors sí que…i a sobre ara que porto al cap tot això de la política… A veure si estaré fent-me un expert… Ja m’ho semblava que la blanca en volia pondre un…d’ou… He obert el corral i s’hi ha ficat de seguida aquest matí…No hi ha ningú? Quina mala bava això de sortir corrents…

—Merda!

Segur que em volien fotre una altra gallina i miraven si hi havia algú…O potser he trigat massa i era la veïna aquesta que està tan bona… L’altre dia que marcava cul…Que n’estic de satisfet amb aquest gall! Per primer cop serà una primavera de veritat, amb pollets i tot. Si haig d’anar al cine millor serà que m’afanyi, sempre ha d’escollir la Mireia…i a sobre farà tard…que la tinc d’acompanyar a veure aquest actor que fa de travelo…tinc curiositat però no sé si aguantaré pas tota la peli, ella sabrà… jo crec que té massa poesia al cap, això és el que jo crec…Segur que va sense un duro.

***

Arrencaré les lletres d’una a una, si cal

prefereixo escriure: esperança.

Començaré pel dolor (perquè sigui poema)

no m’ inspiraré en el que m’agrada:

L’actuació de Jared Leto

o la cerimònia dels Òscars

des de l’extraradi a on no es creu

que existeixi tot aquest glamour

Entre el cafè d’aquest matí,

abans de ficar-me al facebook (perquè és un cafè etern)

i el segon que ja no tindrà gust de res.

Esperaré la musa, modificaré

l’ordre per dir quelcom positiu i maco

i començaré un altre dessaborit dia.

***

Trucaré perquè no veig el cotxe.

Ara s’ha comprat un gall? Allò es un gall, està clar… Sembla que no hi ha ningú… Potser si entro amb aquest pal, el gos ni s’atansarà… Però aquesta és massa petita…S’ha comprat la parelleta…! ha ha ha (mira d’obrir la porta i no pot), a veure si fa el mateix ell…i es compromet amb la noia d’ulls blaus… Que en son de garrepes aquests catalans, de ben segur que es vol estalviar de mantenir-la… i mentre a l’altra tant li faci… Però aquesta sembla diferent de les altres i té unes plomes ben maques fins a les ungles, per amagar les urpes potser? Ha, ha ha… Aquesta és lloca, em sap greu robar-la-hi… Les dones sempre volen més…Els hi van fer tanta il·lusió a totes dues… però, és clar entre dues dones… hi ha sempre una de preferida tot i que és millor al llit que a la cuina, trobo que se’n va sortir força amb l’Inyama Yenkukhu… la Nomathemba, i és ben maca… ja ho deia bé, no hi ha com caçar i matar l’animal amb les pròpies mans, té un altre gust…Ha tancat amb clau?! Calla, gos, a veure si t’escanyaré un dia… Sento soroll! (Es col·loca el pal al cinturó i s’amaga de seguida per que no el vegi…)

Anna Cloe Brugueras