L’edifici es trobava arrecerat en un indret de la gran urbs. Arribava esglaiada i em rodolaven llàgrimes galtes avall. No era capaç de controlar-les. Mescla de por i d’incertesa. M’he assossegat just ser-hi. M’he sentit acollida en aquella casa que per unes hores serà meva. Com el mocador d’herbes on es guarden els records i les ànsies, els gojos i les tristeses. L’instint de supervivència supera totes les proves i tots els entrebancs.
Magda Puigsallosas Soler
la riera del gorg literari 