Els xerrics l’han desvetllat. Li ha semblat que plovia però, quan ha aixecat la persiana, ha vist que només eren els embats del vent. Ha fet memòria. Quan era un nin, en dies com el d’avui, se’n tornava al llit. Ara no pot fer com llavors. Llegir a l’abric, sota de la flassada, fins que la son el vencés de bell nou. Ara s’haurà de vestir i sortir al carrer, on fuetejat, miraria que el vent no se li endugués els somnis.
Jordi Brunet Ezquerro
la riera del gorg literari 