Les cames em fan figa

El camí era difícil. Còdols que es clavaven a la sola de les sabates i bretxes estretes. Vaja, un martiri. Anaven cap al poblat ibèric. Una llarga corrua, i tots pujaven com si res. Menys ell. Ressaltava la riera humida i verda al bell mig d’un turó sec. S’agraïa l’ombra dels grans arbres; àlbers, plataners, oms i lledoners, que era com si els seguissin. Quan més s’apropaven més vertical era el caminoi, i més amagat per esparregueres, heures i arrels de pins. Costava molt d’aixecar les cames. Ara l’una, ara l’altra. Fou quan va entendre l’expressió. «Les cames em fan figa», exclamà.

Maria del Carme Pàez Narvàez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s